Un tomb electoral transitori?

Si ara es fessin unes eleccions generals, l'estimació de Metroscopia sobre el resultat més probable apunta a una victòria de Podem, que superaria en 1,5 punts el PSOE i en 7 punts el PP. Resulta versemblant aquesta estimació? Sí, i amb les degudes precaucions, si s'entén —així realment escau— com un intent de traduir en xifres electorals l'estat d'ànim ciutadà existent en aquest moment concret; no, si se li atribueix un caràcter predictiu que de cap manera pot tenir. Falta molt de temps per a les eleccions, hi ha moltes incògnites per buidar i són moltes les variacions que poden experimentar les intencions de vot que ara declara la ciutadania.

Pel que fa al PP, l'enfonsament del qual —si es produeix realment aquest resultat— seria estrepitós, convé tenir en compte que el sondeig s'ha dut a terme en una nova “setmana negra” per al partit governant; que una part important dels seus anteriors votants està molt enfadada i opta en aquest moment per l'abstenció (el 20%: el doble que en el cas del PSOE); que fins i tot un 8% diu que votaria Podem, i que la millora de l'economia, en què tant confien els dirigents populars per recuperar suport ciutadà, no resulta encara tangible per als espanyols (el 89% segueix definint com a dolenta la situació econòmica general del país). S'ha de veure si les circumstàncies canviaran prou d'aquí al dia electoral per reanimar un electorat que ara es mostra tan desafectat.

Pel que fa al PSOE, tocat també per alguns dels escàndols que s'han sabut últimament, aconsegueix mantenir-se més en lloc segur gràcies a l'esforç del seu nou secretari general, Pedro Sánchez, per renovar i rellançar el partit, com reconeixen tres de cada quatre dels seus potencials votants. El seu principal desafiament és aconseguir recuperar aquest 31% dels seus votants anteriors que ara diuen que s'inclinarien per donar el seu vot a Podem.

Però la gran novetat, sens dubte, és el suport que en aquest moment sembla capaç de suscitar Podem, coincidint amb la consolidació formal com a líder de la seva figura més popular. Ara bé, diverses ombres graviten sobre el substancial capital electoral (27,7% del vots) que ara semblaria capaç d'obtenir aquest partit. D'una banda, una gran part dels que es diuen possibles futurs votants de Podem reconeixen que no ho són tant per identificació real amb el que aquesta formació representa com per l'empipament amb el partit que voten habitualment: és a dir, es tracta d'un sector de votants possiblement volàtil i de fidelitat dubtosa arribada l'hora de la veritat. D'altra banda, Podem capta una part substancial de suports (20%) entre els que el 2011 es van abstenir de votar (per cert, això pot explicar que el percentatge d'abstenció estimat resulti similar al del 2011: en bona part, els neoabstencionistes procedents del PP rellevarien els abstencionistes de llavors que ara es declaren futurs votants de Podem). A més, tot i que Podem hagi aconseguit erigir-se en portaveu de la ira popular, no per això és percebut per la majoria dels espanyols com l'únic partit en què es pugui confiar. Hi ha, certament, un profund descontentament amb els actuals partits, encara que no fins al punt de la seva total i irremeiable desqualificació. Tot això convida a agafar-se amb precaució el resultat estimat per a la formació de Pablo Iglesias. Però seria erroni infravalorar el que aquest moviment sembla en condicions de poder aconseguir. Senzillament, no sembla impensable que pogués irrompre en el tauler polític espanyol originant-ne una reestructuració de conseqüències imprevisibles.