Nadal nega l’estafa i demana que s’arxivi la causa

L'exconseller Joaquim Nadal ha demanat al jutge que l'investiga per un delicte d'estafa que arxivi la causa contra ell. L'advocat de Nadal defensa que totes les seves decisions van ser “ajustades a dret” i “atenen un inequívoc interès públic”. En un escrit remès al jutjat, el dirigent històric del PSC al·lega que el seu únic objectiu en l'operació urbanística sota sospita era “preservar un sector” protegit, en plena vall de Solius, al municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà).

Nadal està imputat per “estafar” una empresa en una operació urbanística per afavorir els interessos de l'empresari José Manuel Lara. L'exconseller “va promoure les negociacions”, segons la Fiscalia, per convertir una zona de Santa Cristina —on inicialment s'havia d'aixecar un polígon industrial— en zona verda. Segons els investigadors, no va actuar mogut per la defensa del paisatge, sinó per beneficiar Lara, que uns mesos abans d'aquesta decisió havia comprat en aquesta zona una masia per 6,5 milions.

L'advocat de Nadal, el penalista Cristóbal Martell, va demanar el “sobreseïment lliure” quan va rebre, el febrer passat, l'informe de la Guàrdia Civil sobre el qual gira tota la investigació. L'escrit de la defensa critica que l'institut armat “no té especialització en urbanisme” i que, potser per aquest motiu, “ha pogut incórrer en imprecisions projectades en les conclusions que extreu”.

Els terrenys que l'Incasòl va oferir a l'empresa no eren “inundables”, al·lega

El conveni sota sospita es va signar el 2006 entre l'Incasòl —del qual Nadal era president—, l'Ajuntament i l'empresa Varal, propietària dels terrenys on s'havia de construir el polígon. El conveni preveia el trasllat de la zona industrial a una altra àrea del municipi. La Fiscalia considera que Nadal sabia que la zona era “inundable” i que, per tant, no es podia desenvolupar, i d'aquí el delicte d'estafa. Martell replica, en canvi, que no hi havia inundabilitat, sinó només “alguns problemes hidràulics”. Aquests problemes “no impedien el desenvolupament dels terrenys”, sinó que només exigien “fer-hi obres addicionals”.

A diferència del que sospita la Guàrdia Civil, Nadal defensa que la decisió de preservar el territori de la vall de Solius “ni va ser sobtada, ni resulta injustificada”. Si no es va protegir inicialment —quan l'Ajuntament va aprovar, el 2004, transformar la zona en polígon— va ser perquè des del punt de vista de la normativa urbanística no era el moment. L'Incasòl va pagar, a més, 7,5 milions a Varal per uns terrenys a la zona verda, un preu que la Guàrdia Civil veu excessiu però que Nadal considera “raonable i ajustat”.