Putin no cedeix

El principi d'acord aconseguit el divendres entre Rússia i Ucraïna sobre el subministrament de gas de la primera a la segona i per a l'establiment d'una regió autònoma prorussa a l'est d'Ucraïna no són res més que pegats —urgent, això sí, en el cas del gas— en una pugna continental que ha inclòs l'alteració per la força de les fronteres europees reconegudes internacionalment. El president rus segueix sense retrocedir ni un centímetre tant en la seva annexió unilateral de Crimea com en el suport que dóna a la guerrilla secessionista prorussa que controla part de l'est ucraïnès. En el que és substancial, Vladímir Putin no ha cedit.

El president rus assumeix alternativament diferents papers en la seva relació amb la guerrilla prorussa; així, de vegades declara que no forma part de la disputa —com si Crimea no tingués res a veure amb el conflicte i mai hagués estat annexionada a Rússia sota les seves ordres— mentre que unes altres es dirigeix directament en públic a aquesta mateixa guerrilla i li ordena un alto el foc. Divendres passat a Milà, en presència del president ucraïnès, Petró Poroixenko, i dels principals líders europeus, tocava quedar-se al marge. I Putin va secundar la proposta de crear una àmplia autonomia prorussa a l'est d'Ucraïna destacant, això sí, que Moscou no deixarà de donar suport a aquesta minoria russòfona. La guerrilla —cosa poc sorprenent— ha rebutjat el pla, fet que deixa aquest preacord en paper mullat, però Putin ja pot esgrimir que ell ha negociat una solució i, a més, ha garantit el subministrament hivernal de gas a Ucraïna, cosa que evita un importantíssim factor de conflicte. Però, sobretot, l'inquilí del Kremlin eludeix d'aquesta manera abordar el nus del problema de debò: Crimea segueix en mans russes, i l'est d'Ucraïna, fora del control de Kíev.

Amb aquest panorama els líders europeus s'enfronten al mateix dilema que fa uns mesos, mentre el temps corre a favor d'una consolidació de facto de les posicions russes. Les sancions adoptades per la UE i els EUA sobre Rússia s'estan mostrant més perjudicials per al sector privat que per al públic (sense oblidar el mal de les represàlies en les economies continentals). I encara que és innegable que són un maldecap per al mandatari rus, encara pesa més en la seva valoració dels fets l'orgull ferit per la resposta europea que el perjudici objectiu que està patint el seu país.