
Vides concretes
‘La casa de la frontera’, premi Sant Joan, tendeix a l’acumulació desordenada
‘La casa de la frontera’, premi Sant Joan, tendeix a l’acumulació desordenada
Veure Puigdemont a Brussel·les escenificant el paper de pròfug abans d’hora és la notificació que el nacionalisme català sorprendrà sempre
La darrera obra de Martí Domínguez no aconsegueix lligar tots els seus vectors
Pagès ha creat una faula amb una càrrega de profunditat subversiva sobre l'home d'avui
Malgrat l’estil essencial i trepidant i la causticitat, ‘Afores’ no acaba de convèncer
L’aparell propagandístic del règim, TV3 i premsa afí, s’inventa una llengua nova —“espoli fiscal”, “dret a decidir”, “DUI”— amb el propòsit de mentir i negar evidències
Todó fa una crònica familiar, com un quadre de costums, seductor... i amb polèmiques
La invasió manxú a la Xina del segle XVII dona marc històric a 'L’emperador'
Si aquest estiu tinguessin temps, Puigdemont i Junqueras haurien de llegir Lima Barreto
Torrent mostra un estil sec com un cop de puny, diàlegs d’eficaç hilaritat; és dels últims literats compromesos
A ‘Crui’, premi Crexells, ni fets ni llenguatge llisquen i els diàlegs són monòlegs. Buades no domina del tot els recursos
Sempre és bo airejar-se, sortir de l’estricte àmbit de la narrativa catalana contemporània, i recórrer a la lectura d’aquells llibres que des de fa temps es tenen preparats per llegir
Bezsonoff vol recrear el clima emocional de l’època i pretén escriure un fulletó eròtic. Cap dels dos camins du enlloc
Ple de divagacions erràtiques molt intel·ligents, ‘La carpeta és blava’ és una nova mostra d’enginy d’Adrià Pujol
Jenn Díaz fa surar la desunió, l'estat depressiu i la sensació de no pertànyer enlloc que originen les relacions familiars
Planeta cedirà els drets d’edició en llengua francesa de l’obra guanyadora del Premi de les Lletres catalanes Ramon Llull a un editor francès”
Pons Codina demostra que és un escriptor de veritat, amb una visió de la realitat i de la literatura que singularitza
El llibre de Mercè Ibarz se situa en un terreny híbrid, que tant és autobiografia com història de la cultura
La novel·la de Gomila és un joc de confusions entre set personatges que duen una existència difuminada pel pes d’un passat fosc
El Dia del Llibre serveix perquè tothom s’inventi uns elogis raonats o entusiastes de la lectura
'Els estranys' és menys una novel·la de la guerra carlina que l’autoritat d’una veu que narra una 'drôle de guerre'
L’afany literari de Rafel Nadal xoca amb les temptacions de la precipitació formal per satisfer un determinat àmbit de públic
En els relats de Jaume Cabré s’entreveu falta d’agilitat narrativa i absència d’emoció genuïnament literària
Amb la darrera novel·la de Max Besora el lector no podrà fer més que riure molt davant de tantes estratègies narratives descarades
El nexe que uneix les set pel·lícules dirigides fins ara pel cineasta xilè Pablo Larraín (1976) és el procés absurd i dramàtic dels seus protagonistes per negar la realitat
A l’altra banda dels escriptors que assetgen la descripció del silenci com si formulessin unes operacions algebraiques inexpugnables, Vallès es limita a copiar el silenci amb paraules
El darrer premi Sant Jordi és un llibre sense audàcies narratives: David Cirici menysté el seu talent narratiu
El darrer Ciutat de Barcelona demostra l’existència de novel·les de qualitat
L’astúcia de Jordi Pujol el va dur a oblidar que existia el somni republicà
Raül Garrigasait demostra a ‘Els estranys’ un sòlid i impecable art de narrar i una enorme eficàcia humorística
Serge Daney distingeix entre aprendre a mirar pel·lícules de manera professional i viure amb les pel·lícules que el van veure créixer
‘I ens vam menjar el món’, de Xevi Sala, darrer premi Bertrana, se situa en un nivell ni massa alt ni massa baix
El lector d’‘El retorn dels Bassat’, de Villatoro, es cansa: hi ha poca disciplina estílista, ritme feixuc...
Nabokov deia que la millor part de la biografia d’un escriptor no és la crònica de les seves peripècies, sinó la història del seu estil. O de les seves lectures, es podria afegir
A ‘Mística conilla’, Jordi Lara dona uns contes espectaculars, d’un lèxic admirable
Joan-Lluís Lluís ha construït una novel·la d’aventures d’una agilitat narrativa admirable
Ruiz domina amb solvència l’estil i equilibra les argúcies necessàries per implicar el lector
La quarta novel·la d’Antoni Vives no trenca amb les constants que han guiat els seus llibres anteriors
Marta Orriols mostra una minuciosa capacitat de fixar la fugacitat i l’imprevist quotidià
Julià de Jòdar ha tornat a mostrar la seva perícia verbal traduint un text inèdit de Gracq, "Las tierras del ocaso"