
‘Últims dies a l’Eixample’, de Ferran Escoda: Conservar els gestos
Escoda desplega una ironia tan càustica com la utilitzada a ‘Els meus millors pròlegs’ per parodiar els tics i les manies de la literatura catalana contemporània
Escoda desplega una ironia tan càustica com la utilitzada a ‘Els meus millors pròlegs’ per parodiar els tics i les manies de la literatura catalana contemporània
Antònia Carré ha traduït el text al català modern i ha posat els versos en prosa del metge Jaume Roig, que va publicar aquesta obra el 1460
L’obra, feliçment recuperada, retrata la relació traumàtica d’un pare vidu i el seu fill i els canvis al barri del Raval
Oriol Molas excel·leix presentant la vida en un internat com si fos un presidi per a innocents o un manicomi per a sensats
Andrea Mayo deu haver llegit a consciència Flavia Company perquè la seva escriptura està feta de música i febre
Narrant els mals d’una Mallorca mutilada, Pere Antoni Pons explica els mals actuals de la civilització occidental a ‘Contra el món’
Ferran Archilés converteix ‘Ofici de moralista’ en un calaix de sastre travessat de viatges i llibres, experiències quotidianes, indignacions i errades viscuts entre el 2018 i el 2022
Irene Solà narra, amb una alta maduresa i una imaginació agosarada, una saga familiar des de la mirada de cinc generacions de dones a ‘Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres’
L’autor escriu una documentada biografia novel·lada de Maties Palau Ferré, un pintor que Picasso va considerar el seu successor
És el somni enyoradís de l’ambient i la trama no escrita d’una novel·la, amb dos matrimonis com a protagonistes, els warren i els Popov
L’autor construeix una societat pròspera i industriosa en una metròpoli laberíntica, jerarquitzada i burocràtica plena de fantasia i hipòtesis imaginàries
La novel·la està ambientada en els despropòsits de l’astúcia urbanística del franquisme a la Barcelona del 2003
L’escriptor de Burjassot traça un ‘thriller’ polític on regnen les pràctiques mafioses i l’ambició dels lobbistes, novel·la mereixedora del premi Joanot Martorell 2022
És innegable que l’alè de la novel·la busca transmetre la gran passió del relat que conta una infinitud d’històries, però també és cert que hi haurà lectors que preferirien menys lliçons d’història
L’autora tria la Romania espectral del dictador Ceaucescu per ambientar la seva novel·la, on la matèria primera són el folklore i els contes populars
La periodista fa una crònica del periple moral i sentimental de deu dones que representen tres generacions dels últims seixanta anys
Tres trames llisquen i salten en la novel·la amb un desheretat de la terra, un policia sàdic i un delinqüent de guant blanc de protagonistes
És una novel·la agredolça sobre els enigmes d’una família aïllada en una casa a peu de carretera en algun lloc indeterminat de l’Empordà
L’escriptor situa la novel·la en un futur pròxim, quan acompanya una comitiva del Parlament de la UE que visita Barcelona per estudiar la misteriosa invasió de senglars
La novel·la versa sobre els lligams malaltissos que condicionen l’existència d’uns adolescents en un internat de joves aspirants a l’esport d’elit
Xènia Dyakonova convoca trenta-tres paraules per traçar un diccionari íntim de la seva memòria a través de les lletres de l’alfabet ciríl·lic a ‘El conte de l’alfabet’
Josep Girós debuta amb una novel·la biogràfica, una investigació moral on el narrador surt a la recerca de si mateix quan sap que va ser un nen robat
La novel·la converteix l’angoixa existencial d’un sacerdot en una tragicòmica història d’incomunicació en una aldea de Mallorca
L’obra revela com l’escriptor aconsegueix alhora comprendre el món a través de si mateix i conèixer-se a si mateix a través del món
Sembla que els crims representin un simple pretext per escriure una novel·la arrítmica sobre la crisi vital del protagonista
‘Mater’, la novel·la de Martí Domínguez que se situa en un futur proper on les criatures s’engendren en úters artificials, cau en la monotonia de convertir cada anècdota en categoria de lliçó social, moral o intel·lectual
‘Linòleum’ és el relat més rodó dels tres que conformen el llibre
Eduard Márquez ha escrit una novel·la documental tan excessiva com pertorbadora, desbordant, aclaparadora i d’una força inapel·lable, la crònica històrica i espiritual de la Barcelona de ‘1969′
És una crònica de l’educació moral que viu el narrador en un poble rural on coneix les vicissituds del rancor entre dues famílies
Esteve Miralles s’encarrega de dir quins són els enemics que estan destruint el món i que fan que la vida sigui tan impossible a la novel·la ‘El meu Amic’
A ‘Les altures’, Sebastià Portell escriu sobre la vida de l’artista Ismael Smith, una figura marginal de l’heterodòxia, amb una voluntariosa voluntat d’agradar, ben lluny de l’esperpent i la sàtira del mateix Smith
Francesc Serés ha escrit un llibre molt valent sobre l’esplendor i les misèries del procés, però com a artefacte novel·lesc ‘La mentida més bonica’ queda lluny del que el lector pot esperar
El lector d’'El darrer dia’ té el privilegi d’acostar-se al secret que pauta la vida pública i privada de Jordi Coca, les diferents maneres d’acomodar-se al seu gat, Núvol, per viure junts
El llibre narra com es van transformant l’amor, les rutines senzilles i els gestos de cada dia d’un matrimoni durant 45 anys
L’autor construeix literàriament un territori esplèndid de bellesa que constitueix una segona pàtria perdurable per al lector com ho deu ser per a ell
L'obra és una recreació del suïcidi d’Europa i l’ascens de Hitler a través de les memòries que escriu el protagonista, que pateix una amnèsia traumàtica
Ramon Solsona s’atreveix en la seva última novel·la a convertir el final en un principi per formar la personalitat del Tomàs i l’Elvira, partidaris a ultrança de la felicitat
El detectiu Larry Forlati creix i s’educa obsessionat amb les novel·les negres i el cine policíac. A ‘Toronto’, la darrera novel·la de Felip Bens dedicada al personatge, obre una llibreria a la ciutat canadenca
La veterinària Pilar Codony converteix la vida quotidiana de les vaques, els gossos i les ovelles en un dels grans temes de la seva novel·la, guanyadora del premi Documenta 2021
Lola Badia ha posat en prosa ‘Galvany i el Cavaller Verd’, el poema narratiu anglès de finals del segle XIV, per demostrar que sense les traduccions no existiria la literatura universal