Un canvi social, urbà i ecològic: així serà el Besòs del futur

A l’Edat Mitjana va alimentar el Rec Comtal, amb el que Barcelona regava els seus cultius i calmava la set dels seus habitants; a partir del segle XIX es va erigir en una de les zones industrials més importants de la ciutat i, ara, ben entrat el segle XXI, el riu Besòs s’està consolidant com un “corredor ecològic de gran qualitat ambiental i paisatgística al servei dels ciutadans”. Així defineix Ramon Torra, gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), un entorn que està a punt d’escriure un nou capítol de la seva història de transformació: dos projectes impulsats per l’AMB han aconseguit una dotació econòmica d’uns 18 milions d’euros per profunditzar aquest singular camí de regeneració.

Fa trenta anys, a principis dels noranta, el Besòs era considerat un dels rius més contaminats d’Europa. I a banda i banda d’un curs que neix al Vallés Oriental i al llarg de gairebé 18 kilòmetres travessa poblacions com Montcada i Reixac, Santa Coloma, Sant Adrià i Barcelona, entre d’altres, s’hi van configurar alguns dels barris més vulnerables de tota l’àrea metropolitana. El riu, en certa manera, va exercir durant molt de temps com una espècie de frontera física i psicològica amb la perifèria barcelonina, on a partir de la postguerra les indústries van substituir els terrenys agrícoles i on es van traslladar un gran nombre de treballadors.

“[El pla] incorpora aprenentatges de projectes europeus per millorar la resiliència urbana, a fi de consolidar-se com un referent en transformació urbana i cohesió social”

Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB

Fins a la instal·lació de depuradores i la construcció del Parc Fluvial del Besòs, que es va inaugurar el 2001, el Besòs fou una àrea oblidada i degradada, tant des d’una perspectiva social i urbana com des d’una perspectiva ecològica. Tres eixos que avui, precisament, representen els pilars de l’acció de l’AMB, que aspira a la “consolidació d’una transformació constant i permanent del riu Besòs”, en paraules de Torra, i ja ha quedat reflectida en iniciatives com l’Estratègia Besòs, el Programa metropolità per a la millora de barris o la Bicivia metropolitana.

Esborrar barreres i millorar la qualitat de vida

IMPULS Besòs és un dels projectes de futur que aspira a fer efectiva aquesta visió estratègica. Amb una inversió prevista de 15 milions d’euros -sis dels quals provenen dels Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i nou que seran assumits per l’AMB i els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Badalona- es preveuen un total deAMB12 actuacions per regenerar i transformar el territori, millorar la qualitat de vida, fomentar la sostenibilitat i modificar infraestructures que exerceixen de barreres i provoquen una fragmentació del territori. “[El pla] incorpora aprenentatges de projectes europeus per millorar la resiliència urbana, a fi de consolidar-se com un referent en transformació urbana i cohesió social”, afirma Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB.

Entre aquestes actuacions destaquen, per exemple, l’impuls de la mobilitat a peu i en bicicleta a la Gran Via Metropolitana; la millora de la C-31; la transformació urbana de l’antiga N-2 (avinguda d’Alfons XIII a Badalona i Pi i Margall a Sant Adrià de Besòs), on s’instal·larà el primer corredor de transport públic gestionat amb intel·ligència artificial; o la regeneració del passeig fluvial en el tram entre Pollancreda i el pont dels Passadors, que dona continuïtat al passeig fluvial del riu Besòs, amb nous usos socials i ambientals.

A més a més, el projecte també contempla la creació d’un “laboratori d’innovació metropolitana” de caràcter supramunicipal per abordar “la vulnerabilitat social, urbana i climàtica”. “IMPULS Besòs es presenta com l’únic laboratori d’innovació urbana liderat per una administració metropolitana a Espanya i orientat a l’escalabilitat dels seus projectes a tot el territori metropolità”, incideix Balmón.

Cal no oblidar que aquest pla d’actuació comparteix sinergies amb projectes europeus d’innovació que impulsen estratègies d’adaptació climàtica i biodiversitat urbana, com Horizon Europe Commit2Green; projectes de governança per integrar refugis climàtics que responguin a les necessitats ciutadanes, com EUI Time2Adapt; projectes per repensar les grans infraestructures metropolitanes, com URBACT RiConnect, i projectes que tracten temes de mobilitat sostenible i de governança metropolitana, com els Interreg Europe SMART MR i MetroCase.

Tot plegat, en definitiva, busca convertir zona que abans patia un cert aïllament en un eix –blau, en aquest cas- que sigui un vertebrador de noves oportunitats, en un espai dinàmic a una escala social i econòmica. I també, fins i tot, erigir-se enun cas d’èxit de cooperació entre diferents actors i administracions i en un model que es pugui replicar en altres zones vulnerables.

Recuperació ecològica, social i paisatgística

La segona iniciativa que promet transformar aquest espai cabdal en l’estratègia de l’AMB és ReViuBesòs. El seu objectiu principal és la recuperació ecològica, social i paisatgística de la desembocadura del riu Besòs, a la població de Sant Adrià, i té un pressupost de 2,7 milions d’euros, el 40 % dels quals provenen dels Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i la resta estan cofinançats entre l’AMB i l’Ajuntament de Sant Adrià.

“Aquest projecte amb visió 100 % metropolitana també suposa un salt qualitatiu que servirà per millorar el tram final de la desembocadura i adaptar-lo als efectes del canvi climàtic”, argumenta Torra.

“El riu Besòs fa dues dècades era un espai degradat i avui en dia hi trobem un corredor ecològic de gran qualitat ambiental i paisatgística al servei dels ciutadans”

Ramon Torra, gerent de l’AMB

El gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va acudir a Madrid a principis de setembre en un acte organitzat per la Fundación Biodiversidad, on es va oficialitzar la presència d’aquest projecte dins dels 12 escollits per al foment d’actuacions dirigides al desenvolupament i consolidació de la infraestructura verda per a la renaturalització i resiliència de les ciutats espanyoles. L’acte fou presidit per la vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, i també ha comptat amb la participació de representants de la Comissió Europea, del Ministeri d’Hisenda i dels diferents projectes seleccionats.

Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià, exposa que el seu consistori vol dur a terme accions “de millora a l’entorn urbà del riu Besòs i de la seva zona fluvial” que siguin, en certa manera, “una segona regeneració d’aquest espai emblemàtic de la ciutat, en la línia de la transformació iniciada a principis de la dècada dels anys 2000 amb la recuperació del riu”.

“El projecte ReViuBesòs promou la biodiversitat i reforça la capacitat d’adaptació del territori i de la ciutat als efectes del canvi climàtic. Té com a finalitat la transformació del delta del Besòs i de la seva desembocadura en un espai més dinàmic, resilient i al servei per a la ciutadania, alhora garantint la protecció i la conservació dels seus valors naturals”, aprofundeix.

Aquesta filosofia es plasmarà en una sèrie d’actuacions, com la construcció d’un canal paral·lel al riu entre el final de la zona d’ús públic del Parc Fluvial del Besòs fins al mar, amb la funció de distribuir aigua al sistema i actuar com a zona de refugi de fauna. Una altra és la construcció d’una bassa d’aigua salina, situada al marge esquerre del riu, el més pròxim al mar, que facilitarà la proliferació de noves comunitats vegetals, com les salicòrnies o les jonqueres, així com el desenvolupament d’animals com el fartet, una espècie amenaçada que ha desaparegut del Besòs i que podria trobar una oportunitat per ser reintroduïda en aquest ecosistema.

Sensibilització ciutadana

De fet, la millora ambiental i ecològica de la desembocadura ja l’ha convertit en un espai idoni per a la cria del corriol petit, una petita au pròpia de Europa i l’Asia menor que hiverna a l’Àfrica. Els equips tècnics de l’AMB són els que fan un seguiment dels nous exemplars i blinden l’espai amb tanques de protecció. Una gestió que també duen a terme amb la vegetació, a través de la neteja manual de la sorra, la plantació de vegetació autòctona i la monitorització d’espècies protegides.

“El projecte ReViuBesòs promou la biodiversitat i reforça la capacitat d’adaptació del territori i de la ciutat als efectes del canvi climàtic”

Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià

En l’àmbit d’actuació de l’AMB també hi ha cabuda per iniciatives que tenen un impacte més directe en la vida dels veïns. En paral·lel a la gestió integral dels parcs, s’han dut a terme millores importants als espais verds metropolitans del sector, com el de Can Zam i el del Besòs, amb la renovació de camins, enllumenat i tanques perimetrals, així com la incorporació de nous serveis i equipaments com àrees per a gossos o jocs infantils inclusius.

Tant és així que amb l’objectiu d’augmentar la sensibilització ciutadana respecte sobre la importància de conservar i protegir -però també de gaudir- entorns com la desembocadura del Besós s’han habilitat equipaments educatius , batejats amb el nom Naturaules, on es fan activitats a través del programa Aprenem a la Xarxa.

“Aquesta proposta representa la consolidació d’una transformació constant i permanent del riu Besòs, que fa dues dècades era un espai degradat i avui en dia hi trobem un corredor ecològic de gran qualitat ambiental i paisatgística al servei dels ciutadans”, conclou Torra.