‘Crònica del Món Conegut’, de Jaume Fuster: fantasia èpica ¡dels Països Catalans!

Quaranta anys després, una nova reedició de la trilogia de fantasia èpica de Jaume Fuster, Crònica del Món Conegut, ens contempla com un monument que certifica que en la literatura catalana es poden assolir obres mestres en tots els gèneres. També en el de la fantasia èpica, un corrent que sovint la crítica literària ha titllat d’immobilista, infantil i reaccionari, fins i tot des de dins (Michael Moorcock, una de les patums del gènere, va dedicar part del seu assaig Wizardry and Wild Romance (1987) a desballestar Tolkien i afins via relectura marxista, tot acusant-lo a ell i els seus hòbbits de pixamisses i burgesos, i els elfs de ser el seu braç armat supremacista).

La reedició de la Crònica del Món Conegut, formada per l’Illa de les Tres Taronges (1981), L’Anell de Ferro (1985) i El Jardí de les Palmeres (1993) n’és la mostra més evident, i la seva vàlua es veu accentuada per la incompareixença de més candidats (que ningú se m’emprenyi, però diria que l’altre únic intent en literatura catalana que m’he trobat en 35 anys llegint espasa i fetilleria és la molt recomanable l’Hereu de la Mort, d’Albert Font i Martí, del 2022). Tretze anys abans que George R.R. Martin publiqués Joc de Trons (1996), Fuster va deixar de banda una estona la novel·la negra i l’experimentació per bolcar-se en l’univers del Món Conegut, fruit de la seva passió per l’obra de J.R.R. Tolkien i l’afany de normalitzar tots els gèneres literaris en català.

Posa les cartes sobre la taula des de la primera pàgina: els volums de la trilogia s’obren amb cites de Tolkien, Joanot Martorell i Maria Antònia Oliver, la seva parella. Així com Tolkien es va inspirar en els paratges del nord d’Europa i la mitologia i filologia cèltica i nòrdica, Fuster va bastir un món protohistòric reminiscent de la geografia, història i toponímia dels Països Catalans, construint una mena de corona d’Aragó alternativa on Barcelona és Bufagrós i Mallorca és l’Illa de les Tres Taronges. El relat comença en la narració en primera persona del poeta Guiamon, que acaba de conèixer Poncet, el criat de Roger, soldat de fortuna. Una trobada tavernària amb un Misteriós Viatger embarcarà aquesta companyia – sí, quin inici més tolkenià - en una aventura per recuperar un estendard màgic que retorni la prosperitat al reialme illenc. Les dues següents obres, L’Anell de Ferro i el Jardí de les Palmeres, s’esdevenen en un principat català i una València alternatius.

Quaranta anys després, es llegeixen amb la facilitat i el delit de beure’s un got d’aigua fresca a l’estiu. Fuster va fixar una narrativa senzilla i austera en l’estil, però rica en vocabulari i precisió narrativa, que remet a l’oralitat de la rondalla catalana. I aquí va ser clau el paper de Maria Antònia Oliver. Si Fuster va fer Oliver apreciés la novel·la negra, ella el va introduir en la riquesa del patrimoni del rondaller mallorquí, quelcom que gaudim en episodis de contes dins del conte com la terrorífica i desesperançada rondalla dels bous de pedra. Ajuntar l’èpica anglosaxona amb el conte folk català i Tirant lo Blanc fou una gran idea: si fos un cuiner, diríem que està ajuntant cuina gallega i de l’Empordà. La mixtura d’ingredients amb parentesc llunyà sol molt ser gustosa.

Un altre gran encert és la veu narrativa en primera persona de Guiamon, que desembolica un relat amb giragonses i peripècies que et solden els llibres a les mans, bé sigui per l’acció i la nitidesa amb què Fuster desenvolupa els personatges o pel granat costumisme amb què descriu el quefer quotidià dels herois (si Tolkien abundava en els apunts gastronòmics dels hòbbits i l’indigest pa èlfic, aquí us fareu un fart de crònica gastro sobre cansalada viada i formatges secs). Havent-los rellegit, el poder tendre i cru de la rondalla a la vora del foc, d’asseure’t i que una veu seductora t’expliqui una aventura, funciona tan bé com aleshores. Sense el llast de context històric o referències a l’actualitat, la Crònica del Món Conegut manté la vigència i la frescor.

En un món –malauradament no alternatiu– on s’ha hagut d’abaixar el nivell de les lectures escolars, no seria mala idea que posessin almenys el primer volum de la trilogia al pla d’estudis. Potser a base de suspens i espases, dracs i princeses –que és el que ho està petant arreu del món en altres llengües– aconseguiríem nous lectors.

L'Illa de les Tres Taronges

Jaume Fuster
Rosa dels vents
288 pàgines. 20,81 euros

L'Anell de Ferro

Jaume Fuster
Rosa dels vents
296 pàgines. 20,81 euros

El Jardí de les Palmeres

Jaume Fuster
Rosa dels vents
248 pàgines. 20,81 euros