El pírcing

El Govern de la Generalitat ha aprovat el nou decret que regula les pràctiques de tatuatge, micropigmentació i pírcing. Ara, els menors de 16 anys, a part del consentiment que hauran de signar, també estaran obligats a aportar "un certificat de maduresa signat pel pare, la mare, o el tutor".

Un pessimista s'haurà posat trist amb aquesta notícia. Deu pensar que el nostre pobre Govern només pot manar en els pírcings de la població, perquè en altres coses, com l'aigua o els impostos, qui mana és Madrid. Però un optimista s'haurà posat content. Deu pensar -i és el meu cas- que fa il·lusió que el Tripartit pugui regular-nos els forats corporals adquirits. Que no calgui enviar el certificat a Madrid perquè te'l tornin amb el segell del Ministeri corresponent.

Però els menors de setze anys no ho deuen veure igual. Ara, pobres, han d'aportar un certificat de maduresa per poder-se posar un clau a la llengua, a la cella o al melic. Han d'aportar un certificat de maduresa (firmat per la seva mare) per tatuar-se "Amor de madre" (que ara és un tatuatge que es torna a fer perquè es veu que fa retro).

El que jo em pregunto és on et donen el certificat de maduresa? En un d'aquests gabinets psicològics on també et donen el certificat que et fa apte per ser amo de gossos perillosos? Si és així, és fàcil. Jo mateixa me'l vaig treure. Es tracta de contestar "no" quan et pregunten si tens desitjos violents, si et falta l'aire quan ets en un lloc tancat i si tens ganes de matar algú.

En tot cas, ho veig difícil. Hi haurà molts psicòlegs que estaran en contra dels pírcings i, per tant, diran que això és com no voler formar part d'un club on t'hi admetin de soci. És a dir, que no donaran el certificat de maduresa a cap persona que es vulgui posar un pírcing, perquè trobaran que voler posar-se un pírcing no és madur. I només donaran el certificat de maduresa (apte per posar-se un pírcing) a les persones que no vulguin posar-se'n cap.