La ciutadania s’obtindrà després d’un any d’empadronament

Más información

Els gurus de la independència en ‘terra hostil’

Junqueras convida els partidaris del no a defensar “el seu dret a ser sentits”

Malgrat la interinitat de la llei de desconnexió, els redactors també han volgut especificar al text les condicions per obtenir la nacionalitat catalana i fins i tot els requisits temporals per poder aconseguir-la. Una vegada ratificada la norma, obtindran automàticament el passaport català les persones amb ciutadania espanyola que acumulin almenys un any d'empadronament en un municipi català o aquells que, amb la mateixa nacionalitat, puguin acreditar dos anys continuats de domicili a Catalunya. Així ho descriu l'esborrany de la norma, que, com han mantingut els responsables polítics de Junts pel Sí en els últims mesos, afirma que assumir la nacionalitat catalana “no exigeix” renunciar a l'espanyola.

L'esborrany descriu altres característiques per poder tenir el passaport català en origen. Entre aquestes, haver nascut a Catalunya, residir fora però haver-ho fet a la comunitat durant un mínim de cinc anys o ser un descendent de catalans.

Aquestes serien les opcions d'origen per poder assegurar-se la ciutadania. Els qui vulguin adquirir-la podran fer-ho a través d'un matrimoni amb un català o una catalana —l'obtindran una vegada hagi transcorregut un any des d'aquesta celebració, sempre que s'hagi produït separació “judicial o de fet”— o després d'acreditar “residència legal i continuada” durant un període de cinc anys a Catalunya.

Com en la normativa espanyola, els redactors de la llei de desconnexió han optat per reduir aquest període de cinc anys a només dos per a aquelles persones que tinguin nacionalitat de països iberoamericans, Andorra, Portugal, Filipines i Guinea Equatorial. L'esborrany inclou també entre els beneficiaris d'aquesta excepció els ciutadans sefardites.

Negociació amb Espanya

Encara que s'explicita que la nacionalitat espanyola es podrà mantenir en cas d'obtenir la catalana, el breu articulat centrat en aquesta matèria assenyala que el Govern de la república catalana promourà “negociacions amb l'Estat espanyol per celebrar un tractat en matèria de nacionalitat”. Així mateix, la Generalitat es compromet a elaborar una llei específica sobre la matèria, però fins a la seva aprovació s'encomana al Codi Civil espanyol.

L'articulat també descriu els casos pels quals serà possible retirar la ciutadania catalana. S'inclouen les condemnes per delictes contra l'ordre públic, de traïció, contra la pau, la independència de l'Estat o relatius a la defensa nacional. Així mateix s'actuarà de la mateixa manera en el cas que s'hagin falsejat les dades per aconseguir la nacionalitat catalana.