El fiscal demana 6 anys de presó per a l’expresident andalús Griñán pel cas dels ERO

La Fiscalia Anticorrupció demana sis anys de presó i 30 d'inhabilitació per a l'expresident socialista andalús José Antonio Griñán per un delicte continuat de malversació i un altre de prevaricació en el cas dels ERE, i 10 anys d'inhabilitació per al seu antecessor, Manuel Chaves, per prevaricació. Tots dos van ser processats fa tres mesos en la branca política d'aquesta macrocausa, el judici de la qual se celebrarà previsiblement el 2017.

Aquest matí el ministeri públic ha presentat el seu escrit d'acusació davant del Jutjat d'Instrucció 6 de Sevilla després que a la primavera l'instructor Álvaro Martín culminés la investigació amb els expresidents, sis exconsellers i 18 ex alts càrrecs investigats. Ara, en paral·lel als dos expresidents, la fiscalia demana vuit anys de presó per a tres exconsellers andalusos, José Antonio Viera, Antonio Fernández —extitulars d'Ocupació— i Francisco Vallejo —exconseller d'Innovació—, pel delicte continuat de malversació, i sis anys per a l'exconsellera d'Hisenda, Carmen Martínez Aguayo, pel mateix delicte.

D'aquesta manera, l'antiga cúpula de la Junta d'Andalusia afronta penes de presó, a excepció de Manuel Chaves, en la branca política del cas dels ERE, la que analitza les transferències de finançament amb les quals es van pagar els expedients de regulació d'ocupació. Tant Chaves com Griñán van recórrer el seu processament en al·legar que desconeixien les irregularitats dels ERE. "No era una trama criminal", va adduir Griñán. Però això no paralitza el procés i després de la petició de la fiscalia es coneixeran les de la Junta d'Andalusia i del Partit Popular com a acusacions personades en el cas.

Anticorrupció censura en el seu escrit: "Els encausats, per evitar aquesta tasca de fiscalització de la Intervenció que entorpia i gairebé impedia aquest sistema d'ajudes, van modificar els pressupostos de la Junta d'Andalusia introduint-hi una aplicació pressupostària, les transferències de finançament". A continuació, incideix sobre la falta de publicitat que van patir les ajudes del Govern autonòmic: "Es va posar en mans de la Conselleria d'Ocupació, any rere any, uns fons públics que va gestionar al seu lliure arbitri sense cap mena de procediment, vetant a la generalitat dels potencials beneficiaris l'accés a les mateixes per falta de publicitat".