Emigrants o refugiats: la batalla per la semàntica

Des de començaments d'any, mig milió d'homes, dones i nens han arribat a Europa procedents del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica. Bona part d'ells fugien de la guerra i les persecucions; altres, de la pobresa extrema. Els països de la Unió Europea debaten aferrissadament sobre la fórmula que s'ha d'adoptar per acollir-ne alguns. Una batalla semàntica ha vingut a confondre's amb la lluita política. Com anomenar-los: emigrants, refugiats, demandants d'asil?

La cadena Al Jazeera ha renunciat sobretot a utilitzar el terme genèric emigrants, que considera una “eina de deshumanització” referit a les persones que arriben a Europa pel Mediterrani. Algunes institucions i organitzacions insisteixen en la importància de fer servir termes diferents per designar les persones que arriben a Europa en funció de la seva motivació en el moment d'abandonar el seu país d'origen. És el cas de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), que insisteix en la diferència des del punt de vista legal entre aquestes dues paraules. L'ACNUR utilitza el terme refugiats per designar les persones que fugen dels conflictes i les persecucions; i la paraula emigrants per a aquelles que pretenen establir-se en un nou país.

Per entendre millor la problemàtica, cal analitzar minuciosament les definicions dels diferents termes, així com el context en què s'utilitzen.

Segons el diccionari, emigrant és la persona que “participa en una emigració”, és a dir, en un “desplaçament massiu de població que passa d'un país a un altre per establir-s'hi”. El terme és, per tant, extremadament ampli i pot aplicar-se a totes les persones que creuen les fronteres, ja sigui per instal·lar-se, per estudiar o a la recerca de refugi. Per la seva banda, l'ONU afegeix una noció temporal: un viatger es converteix en “emigrant” quan s'estableix en un altre país per un període superior a un any, sigui quin sigui el motiu.

En canvi, l'estatut legal del refugiat el defineix la Convenció de Ginebra del 1951, ratificada per 145 països. Una persona pot sol·licitar asil si deixa el seu país “a causa de fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques”. L'estudi de la sol·licitud i la concessió d'asil queden a càrrec del país d'acollida, que pot precisar les condicions en la seva legislació. Abans de convertir-se en refugiat, l'emigrant passa, per tant, per les situacions de sol·licitant o demandant d'asil.

Traducció de J. L. Sánchez-Silva.