Catalunya Sí que es Pot busca un buit en el plebiscit

Catalunya Sí que és Pot, la candidatura formada contrarellotge per Iniciativa, Podem i Esquerra Unida, aspira a fer-se un buit enmig del 27-S concebut pels partits independentistes com un plebiscit. La llista vol mobilitzar les classes populars i treballadores perquè alcin la veu contra les retallades i la precarietat laboral. No fixen objectius però la seva intenció és superar àmpliament els 13 diputats que tenia Iniciativa.

La candidatura aspira al fet que l'ona expansiva del 24-M, quan Ada Colau va conquistar Barcelona, arribi també al 27-S. La principal dificultat és que van segellar la seva aliança al juliol i els ha faltat temps. La seva intenció era tenir un candidat amb aquell carisma i aquella popularitat i han apostat al final per Lluís Rabell, l'expresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, que té l'inconvenient de ser poc conegut entre l'electorat.

El cartell de la candidatura és revelador: una il·lustració de gent somrient amb el subtítol "Sí que es Pot". No hi figura el rostre de Rabell tot i que sí que hi apareixerà en altres cartells i material de campanya. “Volen que desapareguem del debat polític i que es limiti a independència sí o no. Volem donar una oportunitat a la Catalunya humil i de la lluita social”, ha dit reivindicant el referèndum. Superat ja l'impacte que els va suposar el fitxatge de l'ecosocialista Raül Romeva per Junts pel Sí, ICV i Podem estan aprenent a conviure i a traçar la seva primera campanya conjunta a la seu que han llogat al carrer de Sardenya. És una aliança nova i de vegades grinyola: Pablo Iglesias va demanar fa dos dies el vot per als qui no s'avergonyeixin de tenir avis andalusos i això va deixar estupefacte més d'un ecosocialista. Rabell no es va acovardir i el va defensar: va dir que Convergència sí que va imitar la Lliga Nord quan va difondre un cartell amb el lema "La Catalunya productiva contra l'Espanya subsidiada". “Això sí que és etnicisme. El que deia el Pablo és el que diem des de fa temps: la Catalunya real és complexa i mestissa i de vegades no apareix a TV3. S'ofereix una imatge desviada que no recull aquesta riquesa”.