El comiat d’Iniesta: “El futbol et dóna les gràcies”

“L'ocasió donava perquè em preparés un petit escrit”, va dir Andrés Iniesta a l'auditori 1899. El barcelonisme es reunia per acomiadar Xavi Hernández, que no va poder reprimir les llàgrimes davant l'emotiu relat del seu col·lega. Aquesta és la carta íntegra que el manxec li ha dedicat en el seu comiat:

“Capità, company, amic, màquina... Em toca parlar en nom de tots els que hem tingut el luxe de compartir vestidor amb tu.

Quantes vegades has explicat als joves que ara el que és normal al Barça és guanyar? Molts sabem el que és venir de baix” Andrés Iniesta, jugador del Barça

Qui ho diria que aquest dia arribaria, tu que sempre has estat aquí, 17 temporades sortint al pòster del primer equip. 17 anys, es diu aviat, Xavi. Té molt mèrit perquè el que és difícil no és arribar-hi, sinó mantenir-se sempre a dalt en el club més exigent del món. Crec que cap de nosaltres pot imaginar-se que arribi el primer entrenament de la primera temporada i que tu no siguis amb nosaltres. Tu, que sempre rebies els nous companys amb somriures i paraules d'ànim.

El món del futbol et dóna les gràcies per tot el que has donat. Gràcies per pensar en el grup abans que en tu, gràcies per transmetre els valors de 24 anys en el club, gràcies perquè tots els teus consells han estat lliçons de vida i gràcies per ser la memòria històrica tan necessària en el vestidor. Quantes vegades has explicat als joves que ara el que és normal al Barça és guanyar? El llistó està molt alt, però molts sabem el que és venir de baix.

Qualsevol culer sap que has defensat la samarreta del Barça més vegades que ningú. Tots els que et coneixem sabem que tornaràs perquè aquesta és casa teva. Sabem que tens cor i ànima blaugrana. Avui t'acompanyen companys, familiars, amics i segurament et recordaràs del teu avi Jaume, més culer que el pal de la bandera. Segurament avui et recordaràs d'ell i de com d'orgullós estaria si pogués veure tot això.

Personalment vull donar-te les gràcies per tots aquests anys, no només pels moments màgics, sinó també per les nostres xerrades alienes al futbol. Hem tingut la complicitat d'un mestre a un alumne. En definitiva, és un privilegi estar al teu costat. Ets molt gran, moltes gràcies per tot el que has donat a aquest club. Sempre ens acompanyaràs, amic”.