Els metges del Clínic renuncien a participar en la gestió de l’hospital

Els metges de l'Hospital Clínic han fet un pas enrere i han renunciat a participar en la governança del centre com a titulars del nou consorci que gestionarà el complex sanitari. Pressionats per les sospites de privatització que pengen sobre l'associació privada que van constituir per intervenir en el consorci, els facultatius han decidit dissipar dubtes i apartar-se de la gestió. L'anomenada Associació del Coneixement Clínic tindrà participació en el Consell de Govern, però no poder de decisió.

La baixa dels professionals com a titulars del Clínic obliga a modificar els estatuts inicials del futur consorci –al principi es preveia que estigués participat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), la Universitat de Barcelona (UB) i l'Associació del Coneixement Clínic–. “Hi havia d'haver tres amos, però com que la figura de l'associació va crear preocupació, en l'esborrany final només hi haurà la UB i el CatSalut”, confirma Rafael Molina, del Comitè de Delegats Mèdics del centre. El doctor assegura que la decisió va ser “voluntària” perquè la seva prioritat és “que es compleixi la resolució del Parlament i s'engegui el consorci”.

La Cambra va acordar el 2013 fer del Clínic un consorci públic, amb presència de metges i infermers de l'hospital al seu govern. Amb aquesta resolució, es resolien els llimbs jurídics en què estava el centre d'ençà que el 2008 l'Estat ho va traspassar a la Generalitat.

Amb tot, malgrat que el pla del consorci va sortir del Parlament, la unió dels facultatius en una associació privada per entrar en l'ens ha avivat les alertes sobre la possibilitat de privatitzar l'hospital. Diversos partits de l'oposició han qüestionat el paper de l'associació al consorci i l'han vinculat a Barnaclínic, el braç privat de l'hospital públic, amb el qual comparteix instal·lacions i personal i que està sent investigat per Salut per possibles casos de portes giratòries.

Molina assegura que no tenen res a veure amb Barnaclínic i insisteix que l'associació està formada per la junta facultativa i d'infermeria del centre. “No som un grup d'amics. La Generalitat ens va demanar constituir una entitat per poder participar en el consell de govern i l'única fórmula era una associació. Però amb l'enrenou que es va muntar, el Departament ens va trucar, ens va dir que tot es va interpretar malament i ens va demanar que renunciéssim a ser titulars del centre. Per unanimitat, hem decidit renunciar”, explica. Molina reconeix que “l'error que es va cometre va ser constituir-se com a entitat privada”. “Si hi ha hagut una mala interpretació és perquè ens ho van proposar. No preteníem ser els amos de l'hospital, només estar presents en la presa de decisions”, precisa.

Els professionals tindran tres cadires (dos metges i un infermer) en el consell de govern i, segons Molina, el mecanisme de selecció passarà per les juntes mèdiques. “Han de tenir la categoria professional més alta i no poden tenir conflicte d'interessos. Els metges els triarà per votació la junta facultativa, formada per 250 professionals del centre. I l'infermer, el consell d'infermeria, format per 125 infermers”, explica.

Però l'ombra de privatització arriba més enllà de l'Associació del Coneixement Clínic. Els detractors del consorci veuen en els estatuts una via per blindar l'activitat de Barnaclínic i una porta per permetre que més ens, públics o privats, puguin gestionar el Clínic. A més, les bases recullen que el centre podrà dur a terme activitats assistencials “directament o a través d'altres formes de gestió admeses en dret”, cosa que suposa, segons els crítics, externalitzar serveis.

La forta oposició al Parlament ha fet enfadar els metges del Clínic, que, en un fet insòlit, han demanat l'empara del Col·legi de Metges de Barcelona i de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, perquè, a parer seu, s'ha qüestionat “l'ètica professional i l'honorabilitat dels metges”.