Hi ha un altre camí

A Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) no li agraden els plans del president de la Generalitat, fins ara el seu principal aliat polític. Ni creu en la nova modalitat de consulta anunciada per Artur Mas, ni de moment no ha acceptat la proposta de Convergència perquè el president encapçali una llista patriòtica de partits i moviments sobiranistes en unes eleccions plebiscitàries. Està en joc el lideratge de tot aquest magma i ERC es considera en millors condicions per obtenir-lo i accelerar el camí a la independència, en comptes de continuar en posició subordinada al president.

La conseqüència immediata del desacord és la congelació d'altres decisions, inclosos els pressupostos per l'any que ve. Catalunya fa massa temps que està suspesa en l'independentisme com a monotema. Altres afers de governació ordinària requereixen atenció, però estan condicionats a la visió d'Oriol Junqueras, a qui una independència trufada de béns, sense cap mena de problema, emociona tant com perquè la veu se li trenqui en dir-ho en públic. És la seva manera d'apel·lar als sentiments per encobrir el greu risc que suposa rebel·lar-se contra la legalitat i introduir més inestabilitat a Europa.

Costa de creure que el nacionalisme moderat es deixi arrossegar per tanta teatralitat i abraci l'independentisme com si fos un joc. Però no és obligat unir-se a aquest carro, ja que hi ha camins alternatius.

Un pacte polític entre CiU i PSC s'enfrontaria no només a l'oposició d'Oriol Junqueras i els seus, sinó a la probable mobilització en contra seu dels moviments socials proindependència. No obstant això, el pacte entre els corrents centrals de la política catalana podria respondre millor a aquesta majoria relativa de ciutadans, identificada per diverses enquestes, que no són partidaris de l'statu quo ni de la independència, sinó de la tercera via, la d'un reforç de competències. Però aquesta és precisament la pregunta exclosa de les que es pretén fer el 9-N, tant en el referèndum suspès pel Constitucional com del succedani actual.

Aquests dies s'ha conegut l'existència de contactes del líder del PSC, Miquel Iceta, amb Josep Antoni Duran Lleida, d'Unió, i el mateix Mas. Ningú no farà moviments definitius fins que es vegi què passa el 9-N, però Mas hauria de considerar aquest camí per evitar la consulta en les fràgils condicions actuals i la brusca interrupció de la legislatura, el principal beneficiari de la qual seria ERC.

El conjunt d'Espanya i en primer lloc el Govern tampoc pot enfrontar-se als seus problemes sense resoldre el que es planteja a la comunitat on es genera gairebé el 20% del PIB espanyol, i amb la qual hi ha múltiples llaços creuats. Paga la pena que les parts implicades dialoguin sobre una sortida i responguin als desitjos de votar de molts catalans: això sí, en condicions més serioses que les plantejades actualment.