Andreu Manresa

Ametles torrades, frites, salades, base de sofrits, essència del gató/pa moixó/gelat centrals... torró de coca, fort i fluix, també d’ametla... Oli, perfum!

La tardor també són les olors de les figues madures, les primeres magranes plenes i els codonys tot just grocs

El fruit obscur que Joan Miró sempre tenia a mà, aquell menjar del bestiar i la fam, ara és moda i polialiment, car especialment pels pinyolí

Als testaments restava el dret d’un hereu no directe agraciat amb poder acudir cada estiu al tast d’una figuera determinada. Herència fugaç i permanent, mallorquinisme pagès sense elits

La sobrassada vella a l’estiu és com un document, allò que era porc té el gust profund, precís, greixós, contundent, totalment identificable

Ara que la muntanya de son Salvador –mana el Bisbat– es queda sense el restaurant dels Mateu, tradició familiar des de 1929

Hi havia un mosaic de llesques de pa com soles de sabata de pallasso, vermelles de tomàtiga; això és pa amb tomàtec i pernil

Verdura, colissos, gairebé com un teorema com l’esmenten els eivissencs, que han fet un nom quasi genèric, entre anònim i consagrat, per a batiar la planta que fa el nom d’un plat litúrgic: el cuinat de Pasqua

Això dels dits, menjar amb les mans, està escrit a dietaris del segle XX de gent lletrada fent memòria d’al·lot en testimonis de vida de poble, humilitat i pagesia

El negocio de los suministros de la alimentación en los pueblos era casi un monopolio de tenderos y mayoristas descendentes de judíos conversos

Les arrels comercials aguantaven l'arbre del menjar domèstic, el comerç era rural, foraviler i ultramarí. El negoci dels subministres de l'alimentació a gran part dels pobles era quasi monopoli dels xuetes, descendents dels jueus

La comida era excusa y protagonista de festines. Los afectos particulares, coincidencias y divergencias eran secundarias en la mesa ancha y larga de Miquel Capellà

El menjar apareixia com a excusa i raó del tiberi, però la relació d’afectes particulars n’era el motiu, i les coincidències i divergències esdevenien secundàries en la seva taula ampla i llarga

La gent que va néixer pels volts del 1900 va habitar un món sense electricitat i va estar privada de moltes comoditats i plaers que es tenen per comuns

La estructura de la propiedad es minifundista, de la fragmentación de los patrimonios pequeños

Es magnifica una mica massa la cuina ètnica, tradicional, popular, d’identitat com a exclusiva, antiga, territorial, senyorial, de convent o pobre

Nada es totalmente nuestro, propio, y más en una isla sin nada ni nadie en el origen

Los canales emocionales de la fiesta compartida sobrepasan ahora los sentimientos originarios y métodos convencionales, lógicos

Els costums revenen nous al carrer i la bullícia, esdevenen empeltats i multiplicats en multitud

La almendra es ritual, del turrón al helado, o ella sola, desnuda, asada o cruda, salada o dulce

L’ametlla es fa ritual, des del torró fins al gelat, o ella sola, nua, feta o crua, salada o dolça

Un agujero negro se tragó la mayoría de platos y sabores que aludían a la naturaleza cercana a la memoria doméstica de siglos

La immensa majoria dels plats que alçaren la tradició gairebé no és cuinen —ni es recorden– a les cases particulars

Regalo y souvenir, viajera y embajadora, sus cajas protectoras en aeropuertos delatan el origen y el destino

Regal i souvenir, viatgera i ambaixadora, les seves caixes protectores, al pas, en aeroports, en delaten l'origen i la destinació

Sobre la rebeldía social y la fábrica de millonarios que fue el contrabando, sus secretos, silencios y complicidades

Sobre la rebel·lia social i el negoci clandestí que fou el contraban de tabac i cafè i el cas excepcional del seu supervivent Antoni Fontanet

Extraña, útil y amenazada fruta exótica que pincha sólo mirarla

Estranya, útil i amenaçada fruita exòtica que punxa només mirar-la