Els exdirectius de la Generalitat neguen els “obsequis” a Pujol per les nòmines

Els directius d'empreses públiques de la Generalitat de Catalunya i de la banca Natwest Mark que han comparegut aquest dilluns com a testimonis a l'Audiència Nacional han negat que la família de l'expresident català Jordi Pujol rebés "obsequis" o comissions a canvi d'atorgar a entitats bancàries la gestió de les nòmines, les assegurances socials o les retencions de l'IRPF dels empleats d'aquestes societats. Segons fonts jurídiques, els directius només han admès la percepció de "bonificacions" d'escassa quantia dels bancs a les empreses per l'adjudicació d'aquests serveis.

Más información

Un exbanquer acusa els Pujol d’enriquir-se amb sous de funcionaris

Calafell aprova per unanimitat repudiar Jordi Pujol i Marta Ferrusola

El jutge cita excàrrecs de Pujol per comissions del 3% de la banca

El banc dels Pujol va crear empreses opaques a Panamà per a clients VIP

El jutge José de la Mata ha interrogat aquest dilluns al matí set directius en relació amb aquestes presumptes obsequis i a la tarda té previst prendre declaració a una vuitena persona. El magistrat del cas Pujol els ha preguntat en relació amb la denúncia d'un exdirector de les oficines centrals de Natwest Mark (posteriorment absorbit pel Banc Sabadell) a Barcelona que apuntava l'existència d'una d'“operativa destinada a fer que la família Pujol manipulés grans quantitats d'efectiu per al seu patrimoni”.

Segons la seva declaració, existien acords que lligaven les entitats bancàries amb grans empreses i organismes públics, entre els quals hi havia l'Institut Català del Sòl (Incasòl) i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) "per gestionar les nòmines dels empleats". D'aquesta manera, acumulaven saldos en els comptes bancaris i pagaven a canvi "un percentatge en efectiu", que el denunciant xifra en un 3%. En el cas d'Incasòl, els declarants han negat aquests presumptes lliuraments i només han admès l'existència de bonificacions a l'empresa —d'uns 60 euros mensuals— per atorgar la gestió dels diners de les nòmines del voltant de mig centenar d'empleats, segons fonts jurídiques.

"Els obsequis a alts càrrecs i altres parts es portaven en efectiu als despatxos", diuen les actuacions, que concreten que una de les oficines era la del fill gran de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol Ferrusola.

En la seva declaració davant la Policia, ordenada pel titular del jutjat central d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, José de la Mata, el testimoni afirma que "molts dels capitals" acumulats durant el mandat de l'expresident Jordi Pujol per la seva família "vénen, entre altres ingressos, pel que recaptaven a través de la banca" en aquests moviments.

Diversos organismes públics, va afirmar l'exdirectiu bancari, posaven en mans de Natwest Mark les seves nòmines. En lloc de lliurar-les regularment a la Seguretat Social o a Hisenda, va detallar, les empreses i institucions "les mantenien a l'entitat durant un llarg període de temps".

La banca invertia aquests ingressos en diferents productes que donaven un rendiment. D'aquests beneficis, va afegir davant la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), l'entitat pagava "al voltant d'un 3%" als organismes públics. Aquests percentatges, que anomena "saldos ociosos" en la seva declaració, es pagaven en efectiu. El testimoni involucra diversos excàrrecs públics de l'època de Pujol.

En concret, el magistrat ha interrogat l'exgerent de l'Institut Català del Sòl (Incasòl) Antonio Paradell i la tresorera de l'ens Leticia Giraldi; l'exdirector financer de Ferrocarrils de la Generalitat Antonio Herce i el director general de la Conselleria d'Hisenda, Francesc Xavier Ruiz del Portal.

També compareixeran aquell dia a l'Audiència Nacional els directius de Natwest Antonio Tomás i Modesto Custodio, el gerent de la immobiliària de CC OO Habitage Entorn, José María Alibes, i el seu successor en la mercantil Procivesa, Julio Parente.