David Letterman s’acomiada del seu ‘Late Show’ després de més de 30 anys

Gràcies, Dave. Gràcies, David Letterman. #ThanksDave. Gràcies per 33 anys d'humor absurd que ja són part de la història de la comèdia i la comunicació televisiva. A les xarxes socials, seguidors i personalitats de diferents mons donaven les gràcies a David Letterman per dedicar la meitat de la seva vida a acabar el dia i entrar a la matinada amb escepticisme, amb una admissible incongruència que de vegades consistia a fer caure una síndria des de cinc pisos d'altura sobre el carrer 53 en ple cor de Manhattan.

L'últim Late Show va començar amb l'aparició en pantalla de gairebé la totalitat de tots els presidents dels Estats Units que encara viuen, només va faltar Jimmy Carter. En un segment gravat amb antelació, Barack Obama, George W. Bush, Bill Clinton i George H. W. Bush van declarar per separat: “Per fi s'ha acabat el gran malson nacional”.

El noi d'Indiana, l'home del temps que va abandonar l'Oest Mitjà per traslladar-se a Califòrnia i que s'allunyava de qualsevol aire de grandesa preguntant repetidament al seu públic “és vostè com jo?”, ha marxat als 68 anys per decisió pròpia abans que ningú li ensenyés la porta de sortida de la CBS. Sense saber que farà l'endemà, quan no hi hagi cap més Late Show per gravar, envoltat de Jimmys (Jimmy Fallon a NBC; Jimmy Kimmel a ABC, tots dos humoristes joves entregats als seus entrevistats), Letterman declarava en una entrevista a finals d'abril que a partir d'ara podien passar dues coses. “Hi haurà una transició raonable, adulta, o bé em lliuraré a una vida de crim”. A Letterman el succeirà al setembre Stephen Colbert, fins ara a The Colbert Report, de Comedy Central.

La ironia, el sarcasme, saber riure's d'un mateix i posar-se sempre en dubte li han permès navegar pel difícil món del show business des que el 1982 es va emetre el primer episodi a la NBC. Des de llavors han estat 6.028 els programes emesos, “i he estat en gairebé tots”, va declarar dimecres a la nit el seu presentador fent gala del seu peculiar sentit de l'humor.

Letterman no és, no ha estat, per a tots els públics. No ha aconseguit les cotes d'èxit del seu competidor directe Jay Leno –ja retirat– i no obstant això ha superat en temps en pantalla el seu mentor Johnny Carson. Tant se val el que vostè pensi de Letterman, no està en dubte que el creador de la Top Ten List ha transformat la biosfera dels programes nocturns de televisió, ja sigui als Estats Units o a la resta del planeta, amb millors o pitjors imitadors.

Innovador i impredictible, Letterman va ser el primer de la seva classe a tornar a la pantalla després dels atemptats de l'11 de setembre amb un programa emotiu i d'una sinceritat commovedora. En ocasions fred i gairebé sempre temut pels seus entrevistats –com admetia fa unes setmanes l'actriu Julia Roberts–, Letterman es va sotmetre a una operació a cor obert l'any 2000 durant la qual se li va instal·lar un quíntuple bypass.

Sis setmanes després, el còmic tornava a l'Ed Sullivan i posava sobre l'escenari l'equip mèdic al qual agraïa que li hagués salvat la vida. Durant aquests dies posteriors a l'operació, quan el millor o el pitjor podia succeir, el comediant es va aferrar a una cançó, Everlong, del grup Foo Fighters.

Ahir a la nit, aquests acords tancaven el comiat d'un home que el 2009 sorprenia l'audiència amb la confessió en directe que estava sent objecte d'un intent de xantatge per haver mantingut relacions sexuals amb col·laboradores del seu programa. Letterman va sobreviure a l'escàndol precisament perquè intel·ligentment el va desmuntar abans que ho fos.

“Moltes gràcies, David, has canviat les nostres vides”, li agraïa el director d'orquestra Paul Shaffer, amic i company de viatge durant més de tres dècades.

“If anything could be this good again”, cantaven Foo Fighters sota els acords d'Everlong a l'Ed Sullivan.

“Moltes gràcies i bona nit”, es va acomiadar, senzill, serè, David Letterman. Com qualsevol altre dia.

Gràcies a vostè. Gràcies, Dave. Sempre.