Jordi Llovet

El llibre d’Alessandro Barbero sobre el poeta és un dels més ‘comprehensive’ editat al país, la nació i l’estat

L’èmfasi de Cuixart i Paluzie per la Diada mostra que Le Bon i Freud no erraven del tot

El poeta Rilke aconsellava a les famílies que obliguessin els nens de més de vuit anys a vetllar els difunts de casa

Stefan Zweig s’assembla a periodistes com Gaziel, Xammar o Pla, i dels seus ‘Dietaris’ en sortirien uns bons ‘homenots'

La sentència que va patir el pensador és considerada una de les més severes en tota la història del judaisme

Maria Egipcíaca va viure al desert després d’una gran vida de disbauxa

Lluís Maria Todó escriu sobre Stendhal, Flaubert i Proust amb criteri i amor a la vida i a la bona literatura

Amb el 'procés', l’humor s’ha esfumat. En canvi, al Decret de Nova Planta es va respondre dient ‘felipa’ la comuna...

En la seva obra és fàcil distingir el dogma del pur sentit comú: avui, en el debat del feminisme, això costa de trobar

Per Freud, el populisme que depèn d’una figura carismàtica pot desplaçar-se a associacions que hi combreguen

Quins són els intel·lectuals comparables avui per la seva autoritat a D’Ors, Maragall, Fabra o Riba? No existeixen

Avui hi ha dos tipus de lector inconciliables: amb una sòlida educació literària o sense

Els qui van marxar van fervel contrari del vers d’Horaci. Macià, que era militar, va ser més valent i va agafar un fusell

La seva resposta als temps va ser la més enrabiada: una aposta diabòlica, una “santa prostitució”, digué Lautréamont

La papessa Joana es va delatar en parir una criatura; François de Choisy, vestit de dona, jeia amb noietes

La formació de les grans col·leccions de llibres del món està tan farcida de curiositats com de generositat

Orgullós i gran xerraire, la biografia que en va fer Boswell és de les més grans escrites mai per algú proper a un autor

Cal que un bon escriptor sense premi públic ni literari continuï la tradició de Pope i rebenti tot el que es pugui rebentar

Hermida Editores acaba de publicar el volum XII de la Comèdia humana, de Balzac, on el lector trobarà una novel·la rara, però d’allò més simptomàtica,

Allò menut i quotidià s’eleva per la gràcia del ritme i la sonoritat de la prosa, que la poeta feia com si fossin versos

“No hi ha manera més eficaç de governar la multitud que la superstició”, afirmava al seu ‘Tractatus’

Si la comunitat creu que les seves decisions estan al marge de les lleis de la societat, entra en un carreró sense sortida

L’única cosa que podria eximir-la és que un treball de màster ja no és res: la majoria estan copiats d’obres diverses

Fallece a los 91 años la hija del mecenas y político catalanista que potenció el legado cultural de su padre

Pel fet de ser un altar laic, posar i treure gent del Panteó de París no ha dut més que problemes des de fa dos segles

El principal autor de la declaració d’Independència dels Estats Units va confeccionar un cànon de 120 llibres que considerava imprescindibles per consolidar la democràcia a Amèrica

Rousseau es va sentir maltractat per Hume i el va difamar; l’anglès pensava que el millor era tancar-lo al manicomi

A ‘Pickwick‘, Carner inventà paraules del no res i neologismes no neollatins; Fabra se les va apuntar

La capital catalana és i ha estat el tema major d’una gran part de la novel·lística en català i en castellà dels últims 150 anys

La traducció de Fulquet i Santiago de Rilke és un regal per als escassos lectors de bona poesia que queden

Va dubtar de ser pastor, va fer de preceptor i va compondre unes poesies gens menyspreables fins i tot quan ja no tenia seny

Dickens tenia al seu abast mitja dotzena d’edicions de l’obra de Cervantes. La influència és clara

Samuel Butler, que va traduir la gran epopeia d’Homer a l’anglès, estava convençut que l’havia escrit una dona

Lliçó de Balzac: la burgesia acabaria com ho ha fet, ofegada en el relativisme moral, hipòcrita i condescendent davant el furt

L’intel·lecte “furiós” que travessa tota l’obra de Paul Valéry es pot apreciar ara en català al recull ‘Tal qual’